Pedralbes
Limita amb el barri de les Corts per l’avinguda Diagonal, amb el barri de Sarrià per llevant i per ponent amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir.
El nom del barri és donat gràcies al monestir de Pedralbes, fundat l’any 1326. Pedralbes, no va començar a ser urbanitzat fins al segle XX, on tot es va començar a construir al voltant del monestir. Aquesta part del districte de les corts va néixer com a projecte de ciutat jardi per a l’alta burgesia dirigit per la família Güell, però va fracassar, finalment la família Güell cedí la torre Güell al rei Alfons XIII, es va convertir en el Palau Reial de Pedralbes.
El barri de Pedralbes té una de les zones universitàries més importants de Barcelona, on es va començar a construir l’any 1958 i van acabar el 1975, actualment aquesta zona és anomenada Zona Universitària, a més a més entre els anys 1990 i 1996 la zona es va ampliar amb la construcció del Campus Nord.
PUNTS D’INTERÉS
1. Monestir de Pedralbes:El monestir va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327. El nou monestir va ser habitat des d’un principi per monges clarisses, el braç femení de l’Orde de Sant Francesc, van residir en ell sense interrupcions fins a l’any 1983.Aquest edifici presenta un dels millors exemples de l’arquitectura gòtica catalana. Dins del monestir destaquen les tres plantes que la componen, el sepulcre de la reina Elisenda, les vidreres del s. XIV vàries sepultures de famílies nobles i les habitacions especialitzades per a la convivència de les monges.
El monestir de Pedralbes és el punt principal d’aquest barri, on podràs aprendre una gran part de la cultura de Barcelona.
2. Esglesia de santa maria de pedralbes
És una obra de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, dissenyada en estil neorenaixentista. Va ser construïda entre el 1922 i 1936 amb la finalitat d’establir un monestir benedictí filial del de Montserrat. Les obres del monestir van ser paralitzades a causa de la guerra civil, quan Rubí i Tudurí va haver d’exiliar-se. Les obres van continuar a partir de l’any 1950, gràcies a què Raimon Duran i Reyenals es va fer càrrec del projecte. L’església és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
